dimecres, 21 d’octubre del 2015













El Drac de Gràcia és la peça més antiga del bestiari popular del barri, que trobem tant en cercaviles com en espectacles de foc en les dates assenyalades del calendari festiu gracienc. És una figura que ha estat catalogada de drac reptant i, pel pes i les dimensions que té, l’han de carregar dues persones.

L’origen del drac s'ha de cercar al principi de la dècada dels vuitanta, quan l’Àrea de Cultura de Gràcia va convocar un concurs de disseny per a construir-lo. El guanyà l’artista Néstor Pellicer i a partir del seu model els artesans d'El Ingenio Josep Cardona i Agustí Sevillano s’encarregaren de fer-lo realitat.

El Drac de Gràcia va aparèixer per primera vegada el dia de Sant Jordi de 1982 en una exposició al Centre Cívic l’Artesà, on es troba actualment el Centre Artesà Tradicionàrius. Així i tot, no va fer la primera sortida com a bèstia foguera fins el 15 d’agost d’aquell mateix any, dins els actes de la festa major del barri.

La figura és una de les més antigues de la ciutat; per això s’ha hagut de restaurar unes quantes vegades. La primera, amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992, quan la pintaren de bell nou i li referen una part del cap; la segona, el 1999, quan en van reparar les parts malmeses del cartró pedra i reforçaren l’estructura de fusta que l’aguanta.

L’any 2004 l’artista Dolors Sans en va fer una còpia, una peça més lleugera feta de fibra de vidre que permet uns moviments més àgils i vistosos.














Nom actual: Drac
Any de fabricació: 1999
Mestre: Ettore Bataglia
Taller: L'Espirall, de Figueres
Restaurat: No
Pes: 35 Kg.
Alçada: 1,60 m
Llargada: 2,60 m
Música Pròpia: El Drac
Autor: Jordi Molina

El Drac va ser presentat en societat durant les Fires i Festes de la Santa Creu, el dia 2 de maig de 1.999. Simbolitza un drac mitològic que treu foc per la boca, i diferents llocs de la llarga i recargolada cua. És com el drac que figura en els dibuixos i la façana del Teatre Municipal "El Jardí", amb la cua una mica més recargolada per facilitar-li el moviment El va construir, al llarg d'uns quants mesos de 1.999, l'Ettore Battaglia, de Figueres, amb fibra de vidre i les ales amb un material de tela dura i flexible per facilitar moviment. Està pintat de tal manera que també sigui vistós sense foc, amb color "verd drac" a la pell, amb taques i restes de sang de les seves víctimes, una boca també amb sang i adornada amb grans ullals, amb ulls sanguinaris i cara de "mala llet"

És autoportat per una persona que es fica a l'interior. Als primers anys l'han portat sempre gent dels Amics dels Gegants. L'any 2001 va sortir un grup de jovent que ha anat formant l'equip del Drac. S'han anat organitzant com a diables i han après el domini del foc, tant pel que porta elDrac a la boca i cua, com el que porten ells. També han format un equip de tabalers que són l'acompanyament musical habitual, substituint als Grallers de Figueres que l'acompanyaven fins aleshores. Són un nombrós grup de persones format per bastaixos,

El Drac és el símbol zoomòrfic de l'avern per antonomàsia. Potser per aquesta raó és l'element del bestiari fantàstic que participa en les festes de Catalunya que ha esdevingut més popular i comú.
Referència històrica
Documentat per primera vegada l'any 1426, pertany al grup de bèsties del segle xv que no va aconseguir traspassar la greu crisi que va patir la ciutat de Tarragona a finals de segle. Recuperat l'any 1985 per un grup de veïns dels carrers del Cós del Bou, baixada de la Peixateria i adjacents.
Característiques
Elements
Carcassa zoomòrfica que representa el Drac, amb un sol cap, dues ales i una llarguíssima cua.
Indumentària
Formes i dibuixos multicolors sobre les jaquetes –amb caputxa– i sobre els pantalons.
Artistes
Gabriel Garcia, escultor del Drac; Josep Maria Rosselló, pintor dels vestits.
Iconografia
El Drac és una de les bèsties que l'Església considera malignes i l'assimila amb els elements negatius de l'infern. A la vegada simbolitza els quatre elements constitutius del món: surt de les profunditats de les aigües o de la terra, escup foc pel cap, cues i ales i amb aquestes pot controlar l'aire.
Música

Timbals

dilluns, 19 d’octubre del 2015

EL DRAC DE SITGES


La Fera foguera, coneguda popularment com el Drac, fou construïda l'any 1922. El disseny de la fera fou encarregat a l'artista sitgetà Agustí Ferrer Pino. Fou construït a la fusteria de Salvador Forment. El pintà amb sanefes de colors molt vius, predominant el blau i el blanc. El pes s'acostava als 80 quilos i era dut per dues persones. L'aspecte actual del drac ha canviat. El cos és pintat de color verd fosc i està decorat amb unes escates de color vermell i groc.

LO CARRANCO VILANDO



L’origen dels elements festius a la nostra ciutat cal esbrinar-lo d’acord amb el fons religiós i popular de la festa de Corpus. Les primeres notícies del drac de Cervera les podem trobar en l’ordenació de la processó de Corpus de l’any 1426, un dels primers referents escrits del Principat de Catalunya. Va ser estrenat el 16 de juny del 2001, a la festa dels diables de Cervera Carranquers, apadrinat pel drac de Vilafranca, l'Argent Deu i en Joan Castellà. Va ser construït per Manel Casserras.

EL DRAC TIGRE DE LA GELTRÚ



El drac "tigre" de la Geltrú va fer la primera aparició en públic el 22 de juliol de 1978, tot i que la seva estrena oficial va ser el 15 d'agost del mateix any. Al 1981 va néixer el drac petit de la Geltrú, el "barrina". Al 2003 va celebrar el 25è aniversari i es va convidar als dracs més antics de Catalunya. També al 2003, la colla va creure adequat construir una nova bèstia per tal de poder mantenir l'original "tigre" en bon estat. Aquest nou drac manté la mateixa figura, forma i colors que el drac original. Per la història que té el drac "tigre", se li reserven les sortides íntegrament per la Geltrú: corpus, santa Gertrudis i la festa major de la Geltrú, la resta de sortides les fa el nou "drac de la Geltrú", que participa en totes les sortides on se'l demana.

EL DRAC DE CIUTAT VELLA



El Drac de Ciutat Vella és una imatge clàssica de la bèstia vinculada a l’associació dels Amics dels Gegants Ramon i Lola. Té un doble vessant: participa com a bèstia foguera en els espectacles de foc –llançant guspires per la boca, les ales i la cua– i com a figura pacífica en els actes protocol·laris amb el Seguici Popular de Barcelona, en què porta un ram de clavells a la boca.

Les primeres referències a la figura del drac són del principi del segle XV, quan participava en actes i celebracions importants de la ciutat, sempre fent espetegar coets. A poc a poc, va anar guanyant popularitat i al segle XVII va viure la millor època, quan va ser considerada una bèstia foguera molt important.

El Drac de Ciutat Vella mai no va tenir cap gremi que se’n responsabilitzés, per la qual cosa al segle XVIII, amb el decret de Nova Planta i amb les prohibicions posteriors, es va anar deteriorant i va acabar desapareixent poc després.

Ja al segle XX, dins el projecte de recuperació de la imatgeria festiva de la ciutat, es decidí de construir la primera figura d'allò que havia de ser el Bestiari Històric de Barcelona: el drac. El 1987 s’encarregà a l’imatger Manel Casserras i Boix, i aquell mateix any el batejaren amb el nom de Drac de Ciutat Vella perquè pertany al Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella, si bé de seguida el van cedir a la colla d’Amics dels Gegants Ramon i Lola, que encara avui s'encarrega de treure'l.

Com és habitual en les figures que formen el Seguici, el Drac de Ciutat Vella té ball propi, amb música de percussió i canya composta per Joaquim Pujades, que es presentà al Toc d’Inici de les festes de la Mercè el 1994.

La figura es pot visitar durant tot l’any a la Casa dels Entremesos, on és exposada amb gran part de la imatgeria festiva de la Ciutat Vella.

EL DRAC DE VILANOVA





D’origen desconegut, aquesta és la popular peça musical que acompanya el Drac de Vilanova i la Geltrú, i també el de Vilafranca del Penedès en les seves ballades.

La peça era antigament tocada per flabiol i tamborí, en ocasions acompanyats de sacs de gemecs o manxa borrega, i mentre que el Drac de Vilafranca ha mantingut aquest acompanyament musical (l’anomenada mitja cobla), el Drac de Vilanova en l’actualitat es fa acompanyar per gralles i timbal, que doten la peça de més sonoritat i força.

Des dels anys 70, que la colla del Drac de Vilanova està composta per membres de l’entitat La Unió Vilanovina, el drac sempre ha estat acompanyat per un grup de grallers, i en ocasions especials, com els cercaviles en honor a Sant Antoni, per la formació original de flabiol i tamborí.

Tot i que hom pot creure que les peces del bestiari de foc no portàven música o s’han fet acompanyar tradicionalment per tabals, es té constància que dracs (almenys del Penedès) i diables eren acompanyats per músics ja l’any 1600.

Les úniques sortides en que el Drac no l’han acompanyat la música en els darrers anys han estat algun correfoc (per l’excès de fum i petards) i pel Tomb de Foc de La Geltrú en que els organitzadors van contractar batucades.

LA VÍBRIA DE MANRESA



La Víbria es una dels dracs de Manresa que participa pel correfoc el dies de Festa Major 
Va ser creada l'any 1983 i la seva construcció va ser pagada per l'entitat financera Caixa d'Estalvis de Barcelona, que la va donar a la ciutat de Manresa. Es tracta de la innovadora figura d'un drac femella, element que dins de la tipologia dels bestiaris tradicionals catalans només havia existit a Barcelona, amb què es recrea el drac de la llegenda de Sant Jordi, que la tradició fa que sigui de sexe femení per així preservar la virginitat i puresa de la donzella que tenia en el seu poder.


Està formada per una estructura metàl·lica coberta de fibra de vidre que és obra de Jordi Lleyda i Neus Serra. Inicialment pesava quaranta-cinc quilos, però amb les diverses renovacions de material el pes s'ha alleugerit notablement. Està preparada per a dur cinc fuets - tres al coll i dos a la cua. La porta des de dins una sola persona, i malgrat el seu pes, té una estructura molt ben compensada que la fa lleugera i fàcil de portar, cosa que li dóna una gran mobilitat. Des que va aparèixer, té una música i un ball propis per a la Mostra, amb coreografia de Pep Solà i Joan Oliveras.














LA DRACA DEL CARNAVAL DE SOLSONA




Font: Associació de Festes del Carnaval de Solsona


Constructor: Manel Casserras i Boix


Any de construcció: 1984


Espai m2: 1,55m d’amplada x 2,80m de fondària x 2,80m d’alçada


Pes: 64,500 kg


Ballet: si


Coreografia: Josep Dalmau i Vantolra


Musica: Mestre Joan Roure i Jané


Materials utilitzats: cap i cos de fibra de vidre i roba.


Història: l’any 1984 es decidí fer la burla del centenari i ferotge Drac de la festa Major. Com sempre, l’artista solsoní Casserras l’encertà, tot creant un a figura que a diferència del seu homònim, és una femella, porta arracades, faldilles i el seu ballet és una animada peça on fins i tot hi reconeixem el porrompompero, en lloc de foc, tira pols de talc.. El seu ball és compost pel mestre solsoní Joan Roure i Jané.

EL DRAC DE LA BISBAL DE L'EMPORDÀ



És el segon més antic de Catalunya. Té una forma arrodonida ben característica. El cap és una talla de fusta d’expressió ferotge, amb celles, bigotis de filferro, i una llarga llengua de ferro a la boca on es col·loca la pirotècnia. El cap i les ales són articulats i poden tenir moviment. La cua, força caragolada, porta també a l’extrem un punt per a fixar-hi pirotècnia. Tota l’estructura de fusta està recoberta d’una tela pintada. És un drac molt lleuger que es pot moure i ballar amb facilitat. Joan Amades, a Gegants, nanos i altres entremesos (1934), diu que és un drac d’estil barroc que «pot ésser considerat com un dels més bells exemplars de la fauna fantàstica catalana».

L'ASMODEU DE MANRESA



L'Asmodeu es un drac de Manresa que surt per la mostra i el correfoc que es per la festa Major.


Surt al Correfoc des de l'anY 1989 i es tracta d'una figura molt gran que pesa uns 110 Kg i que ha de ser duta des de dins per dues persones, la qual cosa la fa molt majestàtica i solemne, però també lenta. L'estructura interior és metàl·lica i és coberta de fibra de vidre, amb les dues ales obertes i el cap i la cua cargolats. Aquest drac -que té el nom d'un dimoni bíblic-, va ser construït per Sendo Vall i porta nou fuets, tres a la boca i tres més a cada ala.


Des de l'any 1997 també té una música i un ball propis -amb coreografia de Ramon Guilanyà- per al dia de la Mostra.


















EL DRAC DE SOLSONA





 
El Drac és un element del folkore de Solsona

El drac és l'element per antonomàsia de la Festa Major de Solsona, juntament amb el Gegant Vell. Ha destacat sempre pel seu elevat pes, de 96 kg, ja que és fet per una estructura totalment de fusta i revestida per un conjunt de prop de 10.000 escates; igualment, la seva antiguitat de més de 300 anys ha potenciat l'interès per conservar-lo.És, per tant, un dels tres dracs més antics de Catalunya, juntament amb el de Vilafranca del Penedès i el de la Bisbal de l'Empordà.
         El Drac és l’improperi més antic de tot el conjunt d’elements folklòrics. La seva                      primera referència és de 1692 i des d’aleshores no es té constància que s’hagi tornat            a fer de nou en alguna ocasió.En les antigues processons de Corpus, el Drac                        simbolitzava l’infern; més tard se l’identificà també amb epidèmies, plagues i la                      maldat. Durant els anys ha anat patint diferents reparacions, la més destacada, però,            és la de 1962 a càrrec de Manel Casserras que li afegí l’espinada i també li canvià les          ales que duia per unes més escaients per a la figura. El 1980 es crea el Ball del Drac            per Corpus. La música anà a càrrec del mestre Joan Roure i la coreografia de Josep            Dalmau. Aquest ball es va crear de nou per donar més contingut al conjunt de ballets            tradicionals i també per potenciar el bestiari de foc.

EL DRAC DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS





El Drac de Vilafranca del Penedès apareix a la documentació per primera vegada a la celebració del Corpus de l'any 1600. A partir d'aquest moment actua en diferents celebracions tant a la vila com en altres poblacions de Catalunya, ja siguin festes civils com religioses. Es famós per ser el drac mes antic de Catalunya. 

Fitxa tècnica
Nom: Drac de Vilafranca del Penedès
Àmbit territorial: Penedès
Funcionalitat: Foc i protocol
Material: Fusta, pell, cartró i pèl de cavall.
Any de construcció: 1600 (documentat), segle XII (anàlisis pictograma)
Pes: 115,83 Kg.
Constructor: Desconegut
Mides: Llargada: 395 cms. Amplada: 110 cms. Alçada: 135 cms.
Tracció: Carregada interiorment per 1 persona flexionada endavant per la cintura
Punts de Foc: 6. 3 a la boca, 1 a cada ala i 1 a la cua.
Components: 17 portadors i músics (flabiol i tamborí, i borregaire)
Festes: Festa Major de Vilafranca del Penedès, del 29 al 31 d'agost, 1 i 2 de setembre.

EL DRAC BADALOT DE L'ARBOÇ


El drac és la figura que, sens dubte, sovinteja més en el bestiari de les festes majors catalanes. N'hi ha de molt diverses formes, més grans o més petits, amb un o més caps, portats per una sola persona –els més antics– o per dues o més. Molts tenen nom propi i es vinculen a llegendes locals, antigues o de nova creació. Són, com correspon al personatge, bèsties de foc i participen, junt amb els diables, a les cercaviles i correfocs emprant la pirotècnia